Les quatre components del grup no ens vam ajuntar perquè d'entrada haguèssim demostrat tenir unes preocupacions similars a la redacció de "Què vull veure al teatre", sinó per ganes de treballar juntes en un mateix projecte. Així doncs, partíem d'un punt sense base, no sabíem encara de quin tema volíem parlar. Després d'una inicial pluja d'idees, vam coincidir en voler visibilitzar la situació de la dona en la nostra societat.

​

La primera idea en la que vam estar treballant durant unes setmanes, consistia provar d'encarnar i retratar nosaltres mateixes diferents tipus de dones que ens podem trobar a la nostra vida social i laboral. Però els resultats no ens convencien i vam decidir canviar radicalment l'enfocament del nostre procès. Tot i així, la feina feta és pot consultar clicant aquí.

​

Descartada doncs la primera iniciativa tornàvem a buscar una nova proposta, igualment relacionada amb el feminisme. Aquest cop se'ns va acudir parlar de les crítiques que la societat constatment emet cap al físic de les noies. Com que un dels requisits de l'exercici era utilitzar el Photoshop en algun moment de la creació, vam trobar bona idea retocar el cos d'una de nosaltres quatre cenyint-lo als cànons estètics imposats en la nostra època. Vam retocar els pèls no depilats, una cintura i unes cuixes massa grosses, un pentinat propiament masculí, uns pits petits... El resultat ens va captivar, un cos que ja no reconeixíem. Ens va semblar interessant, però, que la col·lecció també continguès la foto inicial, d'un cos nu qualsevol, per destacar-ne les diferències. 

Per arrodonir el treball, ens semblava que hi faltava un component que representés l'opressió que sent la dona. I vam decidir fer-ho amb una altra fotografia, en aquest cas la d'aquesta mateixa noia penjada d'una soga i amb la boca emordassada. Volíem presentar una imatge que resultés tant violenta com la situació, que parlés de com silencien i maten els estereotips, el sexisme i el patriarcat. Per apropar la col·lecció al públic, també vam voler afegir-hi frases i comentaris que les noies rebem tot sovint. Les vam escampar per la imatge de la soga, amb lletres de colors estridents i punyents però d'un tamany "aparentment" discret. Fent referència a com poden arribar a afectar-nos les paraules i a la vegada amb quina subtilesa les deixem anar tots plegats, fent que sigui una violència que pot passar desapercebuda segons com.

​

Aquí el nostre resultat final: