Glossari
Anunci: Un suport auditiu, visual o bé audiovisual breu que pretén promocinar un determinat producte o servei.
Anunci gràfic: Anunci en una imatge estàtica o bé animada, com pot ser un cartell publicitari.
Campanya publicitària: Conjunt d'estratègies comercials, com poden ser els anuncis, eslògans i logos, que tenen l'objectiu de promocionar un producte o servei
Eslògan: Frase curta, normalment col·locada al final dels anuncis, que resumeix el missatge que vol transmetre una campanya publicitària.
Jingle: Tema musical o cançó breu enganxosa utilitzada per aconseguir que una marca sigui recordada fàcilment per tothom.
Logotip: Símbol gràfic format per imatges i lletres que serveix per identificar a una empresa, marca, institució o societat amb les coses que hi tenen relació amb elles.
Marca: Identificació comercial o conjunt de diversos identificadors amb el que es relaciona i s'ofereix un determinat producte o servei.
Màrqueting: Conjunt de tècniques i estudis que tenen l'objectiu de millorar la comercialització d'un producte.
Postproducció: Etapa final del rodatge d'un anunci, on es munten i es retoquen les imatges, s'hi afegeixen efectes especials i banda sonora,...
Publicitat: Forma de comunicació que pretén promocionar l'ús o consum d'un producte o servei, insertar una nova marca o producte al mercat de consum o simplement millorar la imatge d'aquesta marca o producte mitjançant el màrqueting i la comercialització.
Spot publicitari: Composició d'imatges i àudio utilitzada com a recurs per donar a conèixer una empresa, marca o producte amb la intenció de convèncer a aquell qui ho miri de que necessita aquell producte.
Storyline: Designa l'embolic o la trama de la història.
Storyboard: És la representació il·lustrada d'una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècnic format d'un conjunt de vinyetes o d'il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula en la reproducció, acompanyades generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.
Llum contrapicada: Ressalta les ombres de manera exagerada i s'aconsegueix enllumenant per sota de l'objecte. En el cas de la cara, segons la inclinació d'aquesta i de la llum, pot arribar a tapar completament els ulls i la boca. És per això que s'utilitza molt sovint a les pel·lícules de terror, perquè costa veure amb claredat el subjecte i crea una sensació misteriosa i de tensió.
Llum creuada: La projecció de dos focus de llum en direccions invertides cap a un mateix objectiu, de manera que per cap banda es generen ombres. En aquest tipus de sistema lumínic s'aconsegueix gran detall d'allò enfocat, ja que ho veiem completament sense dificultat al no tenir ombres i estar completament nítid.
Llum lateral: Quan el focus de llum està solament en un cantó de l'escena, de manera que es projectaran ombres just al costat contrari, i això dona una sensació de més relleu a la imatge. Quan l'objecte fotografiat és completament opac i la llum esta enfocada a un punt i no es dispersa, es creen unes ombres molt definides i hi ha contrast en la imatge quant a punts completament negres i d'altres altament il·luminats.
Llum picada: Recurs expressiu que s'obté col·locant la font de llum per sobre del l'objecte de manera que es creen ombres cap a baix. En el cas de les persones crea ombres als ulls a causa de la posició de les celles, que sobresurten més, i per sota del cap, de manera que part del coll queda obscura. Pot donar sensació de cansament o de tristesa.
Fora de camp: tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.
Gran pla general: Mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte o no està o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, perdut, petita. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la soledat o la petitesa de l'home enfront del medi. Es dóna així més rellevància al context que a les figures que es filmen. També s'utilitza per mostrar els paisatges.
Pla general: Presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta. Ho podem notar en la caràtula de les pel·lícules majorment. Abasta gran part de l'escenari natural o decorat. Integra els personatges en el seu ambient. S'utilitza per començar una escena o per situar una acció.
Pla americà o 3/4: Capta un personatge des del cap fins a les seves cuixes. Aquest és un enquadrament que va néixer al cinema americà, en el gènere del western, ja que permet mostrar la cara i el revolver del l'actor en un mateix pla i que quedin centrats i encaixats.
Primer pla: En el cas de la figura humana, recolliria el rostre i les espatlles. Aquest tipus de pla, igual que el Pla detall i el Primeríssim primer pla, es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.
Primeríssim primer pla: Capta des de la base del mentó fins a la part de dalt del cap. El rostre és el missatge a través del qual es pot expressar un pensament, un sentiment o una emoció. Aquí el grau d'intimitat és extrem, així com el percebut per l'espectador que observa la imatge.
Pla detall: Permet veure una figura, persona o objecte de més a prop per a més fixació. En aquesta part es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realitat destacant detalls que per una altra banda passen desapercebuts i, a més, fer sentir a l'espectador una atracció. Pots enviar molts sentiments amb només un petit tros de realitat.
Guió literari: Descriu principalment allò que es veura en la producció. També s'hi inclouen els possibles diàlegs. S'expliquen també les accions dels personatges, allò que succeeix i es fan petites descripcions de l'entorn per ubicar el lloc de l'acció.
Guió tècnic: Aquest guió entra en molt més detall, sorgeix com a conseqüència d'un estudi minuciós del guió literari. S'estructura tal i com es fa en el muntatge inicialment, és a dir, per escenes, seqüències, plans i transicions, i s'hi detallen també els moviments de càmera.
Diafragma de la càmera: El diafragma és el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. El diafragma pot tenir diferents obertures per a deixar passar més o menys llum.
Velocitat d'obturació: Concepte de la fotografia que fa referència al període durant el qual l'obturador d'una càmera fotogràfica està obert. S'expressa segons i fraccions de segons, per la qual cosa en realitat s'està parlant de temps i no de velocitat (distància/temps).
Profunditat de camp: Espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. Els objectes que queden més propers a la càmera que el punt pròxim surten desenfocats, i també els que queden més allunyats que el punt llunyà.
Distància focal: Distància entre el centre òptic d'una lent i el punt on la imatge queda projectada, o bé la distància entre el centre òptic i el punt on convergeixen les prolongacions dels raigs de llum, si es tracta d'una lent divergent.
Art acadèmic: Estil artístic d'un esperit formalista produït sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.
Càmera en mà: Una persona aguanta la càmera i graba, sense cap trípode. És un punt de vista més subjectiu i s'utilitza per grabar reportatges i fins i tot en pel·lícules de terror.
Càmera fixe: La càmera no es mou i es col·loca sobre un suport estable, normalment un trípode.
Instal·lació artística: Gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia.
Escenografia: Conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació, siguin materials (decorat, utillatge teatral), la il·luminació o la caracterització dels personatges (vestuari, maquillatge, perruqueria), ja sigui l'escenificació destinada a presentació en viu (teatre, dansa), cinematogràfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments.
Crític d'art: Persona que evalua una obra d'art. El crític d'art realitza els seus judicis habitualment a partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa, i també seguint criteris morals i polítics. Actua d'aquesta manera esdevenint un referent per al gust del públic. Un dels objectius de la crítica és la recerca d'una base racional per a l'apreciació de l'art.
Teatre social: Gènere de les arts escèniques que utilitza tècniques teatrals per a la visibilització, reflexió i resolució de conflictes socials. També es fa servir per a ajudar a buscar solucions en conflictes interpersonals i amb col·lectius en risc d'exclusió.
Escultura expandida: Objectes tridimensionals de l'art que s'expandeix, és a dir, que passa de ser un objecte tridimensional a un objecte on es pot recorrer pel seu interior o ficar-te dins d'ell.
Videoart: Activitat artística que es caracteritza per l'ús d'imatges i sons amb una finalitat artística. Sorgeix de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives a la televisió convencional.
Art contemporani: Terme que s'utilitza per parlar d'aquelles obres d'art creades a partir del 1960.
Happening: És un esdeveniment artístic, sovint amb reivindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic de l'època dels anys 60 alsegle XX, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus.
Performance: Representació artística sense dramatúrgia que busca aportar una reflexió motivant al públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Poden intervenir-hi materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, gustos, el públic i altres elements.