Artistes
Joan Brossa va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic nascut al 1919 a Barcelona, on també va morir al 1998. És considerat el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, i un dels primer defensors de la poesia visual de la literatura catalana. La seva obra abarca molts aspectes de l'art (poesia, prosa, cinema, teatre, música, cabaret, màgia, arts plàstiques...).
Lluita al front republicà de la Batalla del Segre al 1938, escriu imatges hipnagògiques, coneix a Miró, J.V Foix, Antoni Tàpies, escriu cal·ligrames, funda la revista d'avantguarda Dau al set... Produeix, en definitiva, una extensa obra.
Henri Toulouse-Lautrec va nèixer al 1864 a Albi (França) i va al 1901 a Sent Andriu dau Bòsc (França) a causa de la sífilis i alcoholisme. Va ser un artista pertanyent al moviment postimpressionista, i principalment es va dedicar a realitzar cartells i pintures que reflectien l'elegància, la provocació i la decadènica del París del segle XIX.
Diagnosticat de picnodisostosi, el que provocava, entre altres coses, que tingués les extremitats molt curtes (feia 1,42 cm) i els ossos molt fràgils. Abans de ser diagnosticat, va patir dolorosos tractaments per solucionar el seu problema, però un metge va arribar a la conclusió de que viuria així per sempre. Degut a això, el seu pare li va negar la seva herència, però tot i això, Toulouse-Lautrec no va passar mai gana, però es va enfonsar en els bordells i l'alcohol.
Les seves obres es caracteritzen per l'estil fotogràfic, amb una gran espontaneïtat per captar el moviment dels personatges en les escenes. Estan influenciades sobretot per l'art japonès i l'impressionisme. Va ser l'avantguarda del modernisme i de l'Art Nouveau. Principalment realitzava cartells publicitaris amb la presència de personatges del món bohemi, i els seus cartells i quadres eren exposats a cabarets, restaurants i locals del barri de Montmartre.
Leigh Bowery va ser un artista de performance australià, promotor del club i dissenyador de moda nascut al 1961 i que va morir al 1995. Bowery va ser conegut pels seus vestits extravagants i el seu maquillatge, així com les seves actuacions.
Com a dissenyador de moda va tenir diverses col·leccions i espectacles a Londres, Nova York i Tòquio. Ha influït en dissenyadors i artistes. Era conegut per disfresses, maquillatges, perruques i barrets que eren creatius, tots ells combinats per ser cridaners i inventives i sovint curiosos o bells.
Orlan, que va néixer a França el 1947, és una artista multimediàtica caracteritzada per realitzar performances quirúrgiques realitzades en el seu cos les quals, en ocasions, transmet en viu per a algunes galeries i museus.
La seva manera d'entendre l'art, dins del que es coneix com a "art corporal" (o l'art del cos), ha fet que des dels anys seixanta fins a l'actualitat hagi modificat el seu cos mitjançant la cirurgia. Abans de decantar-se per aquesta, el treball de Orlan era un treball típic d'una artistes feministes amb l'objectiu de construir identitats múltiples mitjançant caracteritzacions diferents. Des dels seus inicis es va decantar pels performances, la fotografia, el video, multimèdia i escultura interactiva, i en els seus treballs qüestionava el típic imaginari femení occidental al llarg de la història de l'art.
Per a l'artista el quiròfan és com un teatre barroc, per la qual cosa cuida els detalls del que “surt” en escena, per això dissenyadors han creat vestits perquè els usés durant les cirurgies. Mentre l'operació es realitza, ella es manté conscient, i cuida de l'ambient, música de fons, lectura de poesia i tot queda gravat en cinta de vídeo i transmès, fins i tot en directe, en galeries d'art.
Cindy Sherman és una artista, fotògrafa i directora de cinema nord-americana nascuda a Nova Jersey el 1954. És una de les representants més importants de la fotografia en la post-guerra de Nova York i va exhibir més de tres dècades de treballs al Museu d'Art Modern. En girar la càmera cap a si mateixa, Cindy Sherman ha estat una de les fotògrafes més respectades del segle XX. Tot i que la majoria de les seves fotografies són imatges d'ella, aquestes no són autoretrats. Sherman s'utilitza a si mateixa com un vehicle per a una varietat de temes del món modern: el paper de la dona, el paper de l'artista, els mitjans de comunicació...
Els seus treballs van cridar molt l'atenció del públic. Des d'un principi, no ha volgut donar títol a les seves obres, que són conegudes pel seu nombre d'inventari. És l'espectador a qui correspon atribuir un significat a la imatge.
Carles Congost és un artista visual nascut a Olot l’any 1970. Llicenciat en Belles Arts, ha format part de nombroses exposicions tant individuals com col·lectives a nivell nacional. En les seves peces utilitza tant el vídeo, la fotografia, el dibuix com l’escultura per crear relats que evoquen de manera irònica i sensual l’univers adolescent. Amb una estètica inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el vídeo i la fotografia reflexiona sobre la identitat, la incomunicació i el conflicte generacional que s’esdevé entre els joves. Pel seu treball associat amb club culture és considerat com a descendent de la millor tradició de l’art conceptual català en el terreny de la videocreació.
Manel Clot va ser un historiador i crític d’art català nascut a Granollers al 1956 que morí al 2016. Llicenciat en Història de l’Art, va ser professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Escola Eina. Comissari de nombroses exposicions en galeries i institucions a arreu de Catalunya, Madrid, San Salvador, Berlín i Glasgow entre d’altres. També va escriure textos en catàlegs d’exposicions i va col·laborar amb el diari El País i revistes com Lápiz, Balcón i Flash Art. L’any 1994 va rebre el Premi Espais de Crítica d’art de la Fundació Espais.
Marta Galán és una autora i directora de projectes escènics nascuda l’any 1973 a Barcelona. Llicenciada en Filologia Hispànica, Màster en Edició, també en Gestió Cultural i Diploma d’Estudis Superiors Epecialitzats en Arts Escèniques. Entra en contacte amb l’art escènic de forma autodidacta als 15 anys, i després de passar per diferents escoles catalanes de formació de l’actor i de dramatúrgia, al 1997 marxa a estudiar a Buenos Aires. Quan torna a Barcelona dos anys més tard, crea la seva companyia. Amb aquesta ha estrenat ja més de quinze obres d’autoria i direcció pròpia amb una destacada projecció nacional i internacional. I des de 2010 gestiona i dirigeix el projecte TRANSlab, a través del qual mescla l’art escènic, l’acció socio-educativa i les pràctiques artístiques col·laboratives de desenvolupament cultural i comunitari.