​

1. Activitat prèvia. Definició del mitjà i trets distintius.

​

Entenem per còmic una història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora.

Els seus principals trets distintius o característiques són:

-Ús de llenguatge visual i verbal

-Organització seqüencial en vinyetes

-Vinyetes ordenades en un espai temps determinat

-Vinyetes com a recurs principal. Poden ser molt diferents unes de les altres segons: l'enquadrament, la perspectiva, la composició, el color...

-Iconicitat: diferents graus de semblança del dibuix amb la realitat

-Ús de diferents graus de semblança del dibuix amb la realitat

-Ús de diferents plans i angles de visió en les vinyetes

-Ús de les bafarades, espais on es col·loca el text que pensa o diu algun dels personatges

-Ús de diferents estils de bafarades segons el sentiment que volen expressar

-Ús d'onomatopeies, imitació d'un soroll o exclamació de la realitat.

​

2. Història del còmic

​

Les primeres revelacions relacionades amb el còmic van aparèixer amb els antics egipcis que representaven molts dels seus mites en dibuixos explicatius. Ho feien en forma de murals i molts cops també ho representaven en tires. Tanmateix, el còmic es relaciona més amb la impremta i la caricatura.

Al començament del segle XIX van començar a aparèixer a França un seguit d'historietes de no més de dues vinyetes on s'explicava una petita història.

A finals de segle, al 1895, va aparèixer al diari "New York Journal" un personatge anomenat THE YELLOW KID. Inicialment només era una vinyeta però més tard va començar a ser una tira. Després de l'èxit que va tenir l'autor hi va afegir les bafarades.

El còmic, que neix gairebé al mateix temps que el cinema, aviat desenvoluparà el seu particular llenguatge icònic. Les primitives vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu o tímidament inclosos en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i situació i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos. Aquests s'inclouran les bafarades o entrepans. També faran ús de les onomatopeies que estaran escrites i amb grans lletres.

Inicialment els còmics tenien caràcter còmic, d'aquí el nom: còmic-strip (tira còmica). Aquest s'ha desenvolupat en diferents anys per als diferents països i llocs del món. Aquí a Catalunya es va publicar En Patufet al 1904, un còmic en llengua catalana que va aconseguir gran difusió. No obstant això, el primer còmic autèntic va ser Dominguín, editat a Barcelona el 1915. Això si un dels setmanaris espanyols infantils més reconegut va ser TBO, aparegut a Barcelona el 1917. Aquest va tenir molta fama.

​

3. La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.

​

Entenem per vinyeta el marc on queda enquadrat cada dibuix d'un còmic, l'espai que ocupa. Han anat evolucionant, i malgrat tradicionalment eren de forma quadrada o rectangular, actualment cada autor utilitza la forma que prefereix i millor s'adapta als seus interessos. Inclús es pot prescindir de la vinyeta, utilitzant el color de fons com element diferenciador, repartint un mateix dibuix en diverses vinyetes... Tot això depen únicament de la decisió de l'autor i el seu estil.

Observem a continuació alguns exemples de vinyetes:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4. Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.

​

TIPUS DE PERSONATGES:

-Primari: el protagonista i personatge principal

-Secundari: el que segueix al primari en importància 

-Terciari: el personatge amb menor importancia

-L'antagonista: enemic del protagonista

​

El còmic permet conèixer la vida interior (història, visió del món, desitjos i inquietuds), una distinció visual (físic i vestuari) i trets expressius (de la parla, gestos i comportaments associats) del protagonista o personatge primari. Sovint dels personatges secundaris i terciaris només en coneixem la distinció visual i els seus trets expressius.

​

La quantitat d'expressions facials i moviments que podem arribar a il·lustrar són inimaginables:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

5. Els textos i els símbols gràfics.

​

Alguns dels elements que podem analitzar relacionats amb el llenguatge verbal utilitzat en el còmic són:

-LA BAFARADA: espai on es col·loquen els diferents text que pensen o diuen els personatges. Aquests tenen dues parts: el globo i el ribet. Trobem diferent tipus de bafarades segons el sentiment que vulguin expressar.

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

 

 

-EL CARTUTXO:  cartela que serveix per enllaçar dos vinyetes consecutives. El cartutxo conté, òbviament, text.
-L'ONOMATOPEIA: imitació d'un so o soroll de la realitat. Poden estar dins o fora de la bafarada.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Pel que fa a símbols gràfics, podem parlar de línies cinètiques i signes de suport.

-LÍNIES CINÈTIQUES: ofereixen la il·lusió dels moviments a través de diferents línies, núvols, estrelles irregulars, etc.
-SIGNES DE SUPORT: Aquests serveixen per enriquir les expressions dels personatges d'una història. L'ús d'aquests signes serveix per donar més importància a l'expressió d'un personatge.

Observem-ne alguns exemples:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

6. El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.

El muntatge consisteix en ordenar i distribuir les vinyetes a l'espai disponible. Observem diferents exemples de muntatge: l'analític i el travelling.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Un dels elements més importants en la construcció d'un relat audiovisual són les el·lipsis. Aquestes impliquen l'eliminació d'una part més o menys àmplia de la situació o de l'acció que s'està presentant. Es considera que aquest fragment és irrellevant, que no aporta res a la narració, que pot ser el·lidit sense que l'espectador perdi la continuïtat del discurs. L' el·lipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat.

​

​

​

​

​​
 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​